Pàgines

Consum Català organitza la 2a Jornada de Consum i Llengua


El proper 27 d’octubre, Consum Català – Associació Catalana de Consumidors organitza la 2a Jornada de Consum i Llengua. Enguany, la Jornada tindrà lloc a partir de les 9 del matí a la Sala 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c/ Montalegre 5). La Jornada començarà a dos quarts de deu del matí i finalitzarà a dos quarts de dues, i compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Consum i de la Direcció General de Política Lingüística.

I Jornada de reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics

Tallers per la Llengua
22 d’octubre al Penedès

Per tal d’avançar en la tasca de foment de l’ús de la llengua catalana i amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement dels elements que afavoreixen el canvi dels hàbits lingüístics, Tallers per la Llengua organitza la I Jornada de reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics, la qual tindrà lloc el 22 d’octubre de 2011 al celler Pardas, al municipi de Torrelavit (Alt Penedès).

La Jornada s’organitzarà entorn de vuit blocs de contingut (actituds i hàbits, prejudicis, arguments, models, politització, altres llengües, enfocaments específics i sistemes d’avaluació) que es debatran amb el suport expert de vuit personalitats del món acadèmic i demanarà la participació activa dels assistents per enriquir les conclusions que se’n puguin treure. Tant l’espai com l’organització de la Jornada estan pensats per crear un ambient acollidor que permeti un treball interactiu, tranquil i intens al llarg de tot el dia.

Tots els detalls de la Jornada i les inscripcions al web www.tallers.cat
"Ja n’hi ha prou. Al cap d’una setmana que el president de la Generalitat afirmés que l’única llengua de Catalunya que necessita reforç és la catalana, el Govern central ens imposava per decret una hora més de castellà. Tenim el país ja del tot castellanitzat, i el català que s’hi usa està extremament degradat, de manera que difícilment podrem salvar la situació; doncs encara no n’hi havia prou: calia estrènyer més el caragol. I nosaltres, en el millor dels casos, a callar, a conservar la calma, a calcular si podem reclamar davant la llei, la llei del més fort.

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos..."
(n'hi ha més)

"... enverinant incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació. Les primeres reaccions oficials del Govern de Catalunya a l’esmentat decret van ser literalment escandaloses. Diguem-ho d’una vegada i sense embuts, que la paciència és el que ens ha dut al punt gravíssim on som: si els nostres polítics, en lloc de defensar amb tots els mitjans i amb totes les conseqüències la llengua pròpia del país, intenten fer-nos empassar una cosa tan monstruosa com que aquest decret «suposa un avanç històric per a la llengua catalana», o si intenten fer callar el locutor de ràdio que denuncia l’agressió, aleshores s’exposen que els considerem còmplices dels nostres enemics.

La nostra societat està profundament desorientada perquè tots els nostres governs autonòmics han tractat aquest assumpte amb una perillosa i ben perceptible actitud de subordinació del nostre poble i de la nostra llengua a una altra entitat política i a una altra llengua. La mateixa campanya «Dóna corda al català», per a una llengua mil·lenària com la nostra, que ha traduït tota la gran literatura mundial i que n’ha produït també de primera categoria mundial, deixa una sensació d’humiliació intolerable: ¿tan desvalguts ens hem de veure? Si, a més a més, va acompanyada d’una frase castellana o ambiguament catalana (El català va amb tu), aleshores l’agressió que ens fem a nosaltres mateixos ja no té nom. ¿No s’hauria trobat almenys una frase igualment atractiva però genuïnament catalana? Aquí hi ha, doncs, fonamentalment, una qüestió de dignitat. Després no ens demanin a la gent del carrer que defensem la llengua, perquè no podem. Ha de ser el nostre Govern que planti cara d’una vegada. Han de ser les nostres entitats cíviques, acadèmiques, culturals de tota mena que reaccionin amb contundència. No pas amb l’enèsima noteta de premsa. No pas amb una altra taula rodona sobre les enquestes lingüístiques. No pas queixant-se i pidolant com qui no gosa. Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l’afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara."


("Plantem cara". Article publicat al suplement de Cultura del diari AVUI del 28 de desembre de 2006)
Aquest article dóna nom al llibre que acaba de publicar Edicions de la Magrana amb 153 articles publicats els darrers deu anys per mestre Joan Solà, un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que a tots ens honora.

El Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR)

El Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR) és el diccionari digitalitzat, sonor, de l’estàndard oral de la llengua catalana. Conté més de 2.600 entrades, la pronúncia de les quals es pot consultar en les principals varietats del català: el català central, el mallorquí i el rossellonès (bloc oriental), i el català nord-occidental i el valencià (bloc occidental). Cada entrada inclou l’exemple de la pronunciació recomanada en cadascuna d’aquestes varietats i també la norma ortoèpica, a més d’altres remarques.


L'etiquetatge en català a Catalunya és obligatori a partir d'avui

El codi de consum que hi obliga s'aplica per primer cop de forma completa, després d'un any de marge d'adaptació
A partir d'avui, el govern podrà sancionar totes aquelles empreses que no compleixin el codi de consum (pdf), segons el qual tots els productes dirigits al consumidor han d'anar etiquetats, com a mínim, en català. Aquest codi va entrar en vigor l'any pasat, però el procés d'adaptació no ha acabat fns avui. Les empreses han tingt un marge d'un any per preparar els canvis i a partir d'avui, tots els productes dirigits al consumidor que no estiguin com a mínim en català poden ser sancionats.
Al capítol VIII del codi, a l'article 128-1, la llei diu que els consumidors tenen dret a rebre, com a mínim en català, la publicitat, la informació de caràcter fix, la documentació sobre el producte i el seu maneig, les informacions contractuals de qualsevol tipus i les condicions d'ús, entre més. Per tant, equipara, per primera vegada, l'ús del català i el castellà en tots els àmbits de l'etiquetatge.

Una panera amb productes en català per al president

Tal i com apunta Plataforma per la Llengua, aquesta llei està sent incomplida per la gran majoria d'empreses que distribueixen productes a Catalunya. Per això, l'associació va fer arribar ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, una panera amb productes correctament etiquetats en català per recordar al govern que a partir de'avui es podran sancionar totes aquelles empreses que no compleixin. La Plataforma va publicar un informe sobre l'incompliment de la normativa per part de les trenta marques més venudes.
L'entitat considera que la nova reglamentació ha de comportar un canvi substancial en el paisatge del mercat català, on la majoria de productes no s'etiqueten en llengua catalana.
Els consumidors catalanoparlants eren fins ara els únics de la Unió Europea que, tot i constituir un gruix tan important de parlants, no tenien una normativa d'etiquetatge que obligués a l'ús de la llengua catalana. En la resta de casos de llengües amb tants milions de parlants ja se n'havia regulat l'obligatorietat. Fins ara, només hi estaven obligats aquells productes catalans amb denominació d'origen o de qualitat.

Font: Vilaweb